Build your base

Alienum phaedrum torquatos nec eu, vis detraxit periculis ex, nihil expetendis in mei. Mei an pericula euripidis, hinc partem ei est.
 

Conferències

Coneix els detalls de totes les sessions

16:00 – 17:00 

Lliurament de documentació

17:00 – 17:15 

Auditori L'Illa

Discurs de benvinguda

El president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, Joaquim Grau i el President del Consejo General de Colegios de Ópticos Optometristas, Juan Carlos Martínez Moral, obriran les II Jornades Mediterrànies de la Visió amb un discurs de benvinguda. Les seves intervencions marcaran l'inici oficial de l'esdeveniment i subratllaran la rellevància d'aquestes jornades dedicades a explorar les últimes tecnologies, la intel·ligència artificial, la realitat virtual i augmentada, i la robòtica en l'àmbit de la visió i l'optometria.

Joaquim Grau
Juan Carlos Martínez Moral

17:15 – 18:15

Auditori L'Illa

Conferència inaugural

Intel·ligència artificial: quan el futur es torna present

Descobrirem el potencial de l'IA a través d'una experiència formativa i pràctica en què es desvetllaran les aplicacions estrella de l'IA, casos concrets d'ús professional i s'animarà els participants a pensar per si mateixos en formes d'aplicar l'IA en les seves tasques i objectius professionals.

Enrique San Juan

18:15 – 19:30

Auditori L'Illa

Conferència principal

Nature vs. Nurture in Brain Organization

Amir Amedi

La presentació del Dr. Amir Amedi se centra en l'impacte de la pèrdua visual i els protocols de privació sensorial en la plasticitat cerebral, tant en cervells en desenvolupament com en adults. La neuroinflamació i l'estrès crònic contribueixen significativament a la degeneració cerebral en l'envelliment i en malalties degeneratives, afectant àrees responsables de la cognició espacial i verbal i la memòria. Les intervencions psicològiques clíniques han demostrat ser prometedores per mitigar aquests efectes.

La investigació del Dr. Amedi indica que la privació visual primerenca pot millorar les capacitats de memòria, mentre que diversos protocols d'entrenament en el cervell adult poden induir neuroplasticitat enfortint les connexions cerebrals febles existents. La seva xerrada destacarà estudis recents que han avaluat els efectes d'un entrenament digital psico-cognitiu multisensorial integral en la plasticitat cerebral i el sistema immunològic en persones amb deteriorament cognitiu subjectiu, alta ansietat i depressió.

Els participants es van sotmetre a 2-6 setmanes d'entrenament digital diari que incloïa resoldre laberints egocèntrics i al·locèntrics Hebb-Williams, utilitzant pistes de navegació audiovisual i tècniques graduals d'enmascarament visual combinades amb mètodes de psicologia clínica per reduir l'estrès i l'ansietat. Els resultats mesurats van incloure la connectivitat funcional en estat de repòs del cervell, DTI i biomarcadors immunològics en saliva i sang.

Les troballes van revelar canvis significatius en els biomarcadors inflamatoris correlacionats amb àrees cerebrals vinculades a la degeneració relacionada amb l'edat, la depressió i l'ansietat. Això suggereix que la intervenció psico-cognitiva combinada i l'enfocament multisensorial, incloent-hi la privació sensorial visual, tenen un efecte sinèrgic en la funció cerebral i la neuroinflamació. Les alteracions en la cortextemporal mitjana, la xarxa en mode per defecte i la xarxa de saliència, així com l'augment de citoquines proinflamatòries, indiquen un impacte positiu prometedor en el cervell envellit i en condicions de salut mental com la malaltia d'Alzheimer.

8:30 – 8:50

Auditori L'Illa

Revolucionant la Campimetria: Utilitzant Ulleres de Realitat Virtual per a una Avaluació Precisa

La campimetria, una eina essencial en el camp de l'oftalmologia i l'optometria, ha experimentat una evolució significativa amb l'adveniment de la tecnologia de realitat virtual (RV). Les ulleres de RV han demostrat ser una plataforma prometedora per realitzar campimetries de manera precisa i eficient, oferint una experiència immersiva que millora la cooperació del pacient i la qualitat dels resultats.

Juan E. Cedrún Sánchez

8:55 – 9:15

Auditori L'Illa

Eye Tracking amb Anàlisi d'Intel·ligència Artificial per fer proves visuals objectives

L'eye tracking, combinat amb anàlisi d'intel·ligència artificial, està portant les proves visuals a un nou nivell de precisió. S'exploren els moviments de tots dos ulls per detectar i analitzar els correctes lliscaments i la seva precisió extraordinària, permetent una avaluació detallada de la funció visual i la detecció precoç d'anomalies. A més, es demostra com la intel·ligència artificial pot interpretar les dades recopilades per proporcionar diagnòstics més precisos i personalitzats.

Ricardo Bernárdez Vilaboa

9:20 – 9:40

Auditori L'Illa

Ús de la realitat augmentada en la determinació del locus retinal binocular

El terme maculopatia engloba a totes les patologies que afecten la zona central de la retina, presentant una reducció de la visió central o escotoma mentre que, la visió perifèrica es conserva. La forma i grandària d'aquest escotoma pot ser variable. Així mateix, existeixen escotomes bilaterals o unilaterals. Aquesta pèrdua de visió central afectarà la vida diària de la persona i en la seva autonomia personal presentant dificultats en tasques com la lectura, reconeixement de persones, objectes i altres que requereixin la visió del detall. Per tot això, es fa necessari per a la persona que la pateix utilitzar una zona de visió excèntrica, fora de l'escotoma, i el més pròxima al centre de la seva visió. Aquesta zona es coneix com Locus Retinal Preferencial (PRL).

Enrique Sánchez

9:45 – 10:05

Auditori L'Illa

Optimitzant la Teràpia visual: Abordatges innovadors i tecnologies avançades

Hi ha nombroses condicions visuals que poden millorar amb un tractament de teràpia visual, des d'infants en els quals el rendiment acadèmic no és l'esperat, fins a pacients amb estrabismes que volen evitar una cirurgia. Per a cada pacient hi ha un tipus d'entrenament visual específic que pot millorar la seva condició. En el cas dels infants, és tot més complex, a causa de l'esforç que cal realitzar i al fet que aquests exercicis són poc entretinguts per als infants.

Amb l'arribada de les noves tecnologies de realitat virtual i eye tracking, s'obren nous abordatges per tenir èxit amb aquesta mena de pacients, ja que la seva semblança al joc o videojoc fa que siguin més atractiu per a ells, la qual cosa fa que l'evolució del pacient sigui més favorable. La tecnologia que usen aquestes eines fa que, fins i tot, casos de pacients més complexos amb tractaments en els quals no veiem la millora, avancin quan semblava que ja no podíem fer més per ells.

Rut González Jiménez

10:05 – 10:30

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

10:30 – 11:15

Coffee Break

11:15 – 11:25

Auditori L'Illa

Adaptació de lents de contacte toves per altura sagital mitjançant un càlcul teòric: «Sagitador»

Podem adaptar lents de contacte toves d'una manera més personalitzada? Tradicionalment s'ha utilitzat la queratometria per calcular la lent de contacte ideal i la queratometria únicament té en compte els 3 mm centrals de la còrnia. És important el coneixement de la perifèria corneal i per a això necessitem un topògraf corneal que ens doni tota la informació. Encara així les lents de contacte toves recolzen sobre l'escleròtica i tampoc tenim tota la informació de la seva morfologia ni tan sols amb una topografia corneal sinó que seria necessari un topògraf corneoescleròtic. D'altra banda, els laboratoris de lents de contacte toves, excepte comptades excepcions, no ens proporcionen la dada d'altura sagital de les seves lents. Existeixen publicacions en les quals s'ha investigat i mesurat aquesta altura sagital de manera independent als laboratoris.

En aquesta xerrada es presentarà el treball de validació del calculador «Sagitador» que s'ha portat a terme amb 81 pacients i en el qual s'ha comparat el càlcul teòric amb les mesures reals realitzades amb un topògraf corneoescleròtic (Pentacam) i l'ajust de regressió realitzat per reduir la diferència entre aquest càlcul teòric i les mesures realitzades amb el topògraf corneoescleròtic.

Vicente Berbegal

11:40 – 12:00

Auditori L'Illa

Aplicació de dispositius d'alta tecnologia en l'adaptació de lents esclerals

La intenció d'aquesta ponència és proporcionar un protocol per poder resoldre casos contactològics en superfícies oculars altament complexos, utilitzant aparells d'avantguarda. Per tant, una mostra de com triar les dades que ens proporcionen aquests aparells, saber tractar-los i aplicar-los per obtenir bons resultats en les adaptacions.

Aitana Munguia Conejero

12:05 – 12:25

Auditori L'Illa

Revelant els secrets de la còrnia: com caracteritzar el teixit corneal amb una tomografia rutinària

La tomografia corneal és molt més que una mesura del gruix i curvatura de la còrnia. En aquesta ponència, explorarem el potencial de la tomografia corneal per extreure informació valuosa sobre la salut de la còrnia, integrant paràmetres geomètrics tradicionals com el gruix i la curvatura, amb paràmetres representatius del teixit, com ara la seva transparència i homogeneïtat. Segons recerques recents, la combinació de paràmetres de forma i de teixit és fonamental per a la detecció precoç d'afeccions oculars i per comprendre l'impacte de les lents de contacte en la salut ocular.

Alejandra Consejo

12:30 – 12:50

Auditori L'Illa

Càlcul biomètric i intel·ligència artificial

Històricament la potència de la lent intraocular que s'implanta en qualsevol cirurgia de cataractes s'ha calculat mitjançant fórmules teòriques basades en òptica geomètrica. Amb la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en les nostres vides i en la medicina en particular, la perspectiva està canviant i en l'àmbit del càlcul biomètric hi haurà un salt substancial.

Actualment només hi ha dues fórmules a nivell mundial que funcionen íntegrament amb IA. En aquesta conferència es posarà l'accent en com la IA s'utilitza en l'àmbit del càlcul i en què aporta respecte a les tècniques clàssiques de càlcul

David Carmona González

12:50 – 13:15

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

13:20 – 13:45

Auditori L'Illa

Disseny i prova de concepte d'un mètode per valorar l'eficàcia d'ajuts de realitat mixta a la mobilitat urbana en pacients amb discapacitat visual

Aquesta ponència aborda els desafiaments de mobilitat que enfronten els pacients amb retinosi pigmentària i glaucoma avançat a causa del seu camp visual limitat. Es presentaran els resultats d´un innovador estudi pilot que utilitza les ulleres de realitat mixta, Biel Glasses, per millorar la capacitat de desplaçament autònom en entorns urbans exteriors.

Salut Alba-Arbalat
Luís Pérez Mañá

13:50 – 14:15

Auditori L'Illa

Tecnologia en proves diagnòstiques d'oftalmologia i optometria: d'on venim, on estem i cap a on anem

Farem un breu recorregut pel passat i veurem els avançaments tecnològics aplicats a les proves diagnòstiques d'oftalmologia: dels primers sistemes de lents a la intel·ligència artificial. Aclarirem conceptes de recopilació de dades (Big data, BBDD, reconeixement d'imatges…) Ens pararem en el present per a explicar les novetats en els aparells actuals: més versàtils i portàtils, digitalització de resultats, integració de proves, control remot, plataformes d'anàlisis… Acabarem posant la mirada en el futur, reflexionant fins on ens portarà la nova revolució tecnològica que ja està provocant la IA.

Nuria Galcerán

14:15 – 16:00

Dinar

16:00 – 16:20

Auditori L'Illa

El maneig de l'eye tracker en pacients pediàtrics amb dificultat lectora

Les noves tecnologies són de gran ajuda en totes les disciplines de les ciències de la salut i en la vida diària en general. En el cas de la visió, els eye tracker poden ser de gran ajuda per a la detecció de condicions que fins i tot excedeixen la patologia ocular, com poden ser malalties neurodegeneratives, com el parkinson, alzheimer o l'esclerosi múltiple, alterant, entre altres coses, els moviments oculars.

L'ús optomètric d'aquesta tecnologia pot ser de gran ajuda ja que amplien la informació que el professional pot posseir mentre un pacient realitza una prova optomètrica. En la pràctica clínica, proves rutinàries com la MOE i la MOI depenen de l'experiència i perícia de l'explorador, sent sobretot en el cas de la MOE molt subjectius els resultats.

L'aplicació d'aquestes tecnologies en la pràctica clínica permet obtenir informació més precisa i objectiva. Les desviacions de la normalitat en aquests casos poden ser petites i per tant difícils de detectar per un professional no experimentat. Aquesta tecnologia permet objectivar aquestes mesures de manera que pugui ser comparable de manera més senzilla entre visites o exploradors diferents, així mateix s'aconsegueixen generar registres que poden ser consultats quan sigui necessari.

La prevalença de dificultats lectores a l'aula augmenta any rere any, generant gran preocupació en la comunitat educativa. La lectura és un procés complex que involucra diversos processos visuals i cognitius, sent els moviments oculars un component fonamental. L'ús de l'eye tracker com a eina complementària en l'avaluació de la lectura permet obtenir informació valuosa sobre aquests moviments oculars, ampliant i aprofundint en la comprensió del procés lector en infants. En aquesta sessió s'abordarà l'ús de l'eye tracker com a complement per ampliar i registrar la informació del procés lector en infants.

Mari Cruz Sánchez Parra

16:25 – 16:45

Auditori L'Illa

Teràpia restitutiva en subjectes amb pèrdua de camp visual secundari a un dany cerebral adquirit

El daño cerebral adquirido (DCA) es un accidente neurológico de aparición súbita. La prevalencia de problemas visuales posteriores a un DCA es elevada. Las alteraciones del campo visual (CV) afectan aproximadamente al 30% de los sujetos que sobreviven a un DCA y la alteración más habitual la hemianopsia homónima.

Las opciones de tratamiento son varias y se pueden dividir en dos grupos:

  • La terapia pasiva consiste en todos los procedimientos en los que no existe colaboración por parte del sujeto. Ejemplos de terapia pasiva serían los cristales correctores para conseguir una mejora en la agudeza visual, los filtros para evitar el deslumbramiento y mejorar el contraste y la terapia óptica de sustitución cuya finalidad es desplazar el campo visual afectado mediante el uso de prismas gemelos.
  • Por el contrario, en la terapia activa existe participación activa por parte del paciente y la podemos dividir en dos tipos de estrategia:
    • Terapia oculomotora o de compensación visual: Es un tratamiento destinado a mejorar los movimientos oculares y se basa en el entrenamiento de los mismos desarrollando estrategias para tratar de suplir el campo visual del lado dañado.
    • Terapia restitutiva, basada en la recuperación del campo visual ciego. Esta terapia se basa en la estimulación mediante técnicas de aprendizaje perceptivo en la “frontera” zona donde comienza el escotoma de supresión.

Durant la conferència es mostraran els resultats preliminars d'un estudi de teràpia restitutiva en subjectes amb pèrdua de CV secundari a un DCA. Aquest estudi ha estat aprovat pel CEICm d'Euskadi. El tractament consisteix a estimular el CV danyat amb dos programes informàtics mitjançant tècniques d'aprenentatge perceptiu. En consulta s'usa la realitat virtual amb eye tracker i en el domicili del pacient un programa informàtic amb eye tracker.

Es presentaran, a més dels resultats preliminars, diversos casos clínics en els quals es podran observar els canvis en el CV.

Juan A. Portela

16:50 – 17:10

Auditori L'Illa

Intel·ligència artificial en la gestió d’entrenament visual de disfuncions binoculars no estràbiques.

En el nostre dia a dia, estem envoltats de múltiples aplicacions que, basades en la intel·ligència artificial, ens ofereixen gaudir d'informació que ens permet ser més eficaços i competitius. L'ús coherent d'aquesta informació ens permet avançar en el més específic de l'optometria i ser clínics més competitius. L'objectiu d'aquesta ponència és explicar el cas d'èxit de com s'ha aplicat la intel·ligència artificial, tant en l'avaluació de capacitats i habilitats de la funció visual que permeten obtenir diferents patrons i nivells de severitat de disfuncions binoculars, motilitats ocular i habilitats visuals de lectura, com en el cas d'aconseguir protocols d'entrenament visual personalitzats en el tractament de diferents disfuncions binoculars no estràbiques reduint tant el temps d'entrenament com les seves regressions.

Finalment, es fa una anàlisi dels avantatges i riscos que apareixen quan el clínic adopta diferents posicionaments davant de l'ús d'aquestes tecnologies quan ha d'afrontar un nou repte en gestionar un nou pacient.

Joan Carlos Ondategui

17:10 – 17:25

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

17:25 – 17:45

Auditori L'Illa

Avaluació de la solidesa del model d'IA en el diagnòstic de la retinopatia diabètica mitjançant l'augment de dades.

Aquest estudi investiga l'eficàcia de les tècniques d'augment de dades en l'avaluació de l'estabilitat dels models d'intel·ligència artificial (IA) per a la classificació d'imatges, centrant-se específicament en el diagnòstic de la retinopatia diabètica. L'augment de dades, un enfocament predominant en el desenvolupament de models d'IA, implica modificar les propietats de la imatge per ampliar les dades disponibles i millorar la generalització del model. Es van seleccionar i adaptar diferents funcions d'augment per imitar les transformacions del món real trobades durant l'adquisició, emmagatzematge i transmissió d'imatges del fons d'ull. Aquestes transformacions van abastar rotacions, tombarelles, variacions d'intensitat, injecció de soroll, filtres, ajustaments de resolució, compressió i defectes simulats en els sensors de la càmera. Posteriorment, vam avaluar la solidesa del model i l'impacte d'aquestes modificacions en el rendiment del model d'IA comparant les prediccions realitzades en imatges originals i transformades en conjunt de dades d'entrenament, validació i prova. Les troballes van revelar que transformacions específiques van donar com a resultat una disminució notable en el rendiment del model, el que indica limitacions potencials en l'estabilitat del model sota determinades condicions. Aquesta investigació contribueix als esforços en curs destinats a millorar la solidesa i confiabilitat dels models d'IA, particularment en dominis crítics com les imatges mèdiques, en què el diagnòstic precís té una importància primordial.

Pol Solà i de Santos

17:45 – 17:55

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

18:00 – 18:30

Coffe break

18:30 – 18:50

Auditori L'Illa

Aplicacions de l'IA en les distròfies hereditàries de la retina

Les malalties rares es defineixen a Europa com aquelles que afecten menys d'1 de cada 2.000 persones. Entre elles hi ha les distròfies hereditàries de la retina (DHR), un grup heterogeni de malalties monogèniques (causades per la mutació d'un sol gen) que afecten el segment posterior de l'ull i que, potencialment, poden causar una pèrdua visual greu i irreversible. La retinosi pigmentària i la malaltia d'Stargardt són exemples de DHR. Desgraciadament, en l'actualitat hi ha molt pocs tractaments disponibles per pacients amb aquestes condicions.

És conegut que la intel·ligència artificial (IA) requereix gran quantitat de dades. Per tant, com pot tenir aquesta tecnologia un paper destacable en condicions que, per definició, són poc freqüents, com per exemple les DHR? En aquesta xerrada veurem quines aplicacions pot tenir la IA en les DHR en particular i, per extensió, en altres malalties rares.

Marc Biarnés

18:55 – 19:15

Auditori L'Illa

Present i Futur de la rehabilitació visual en pacients amb pèrdua de visió central

L'agudesa visual generalment s'avalua a través de la carta d'Snellen. Aquest mètode és vàlid i reproduïble en individus que tenen capacitat de fixació central (visió foveal). No obstant això, pacients amb pèrdua de visió central causades per atròfies maculars desenvolupen una visió excèntrica localitzada en una zona de la retina denominada PRL (per les seves sigles en anglès Preferred Retinal Locus). El PRL generalment es troba en una zona limítrofa de l'atròfia central, no obstant això, a causa del constant creixement de l'àrea d'atròfia i als processos d'adaptació visual durant la progressió de la malaltia, el PRL pot ser molt variable, tant en localització com en extensió, generant inconsistències en els mesuraments d'agudesa visual tradicionals. Avui dia, la microperimetria permet avaluar amb precisió la localització i extensió del PRL i per mitjà d'exercicis d'entrenament visual, l'extensió del PRL es pot reduir millorant les capacitats de visió excèntrica. Les principals limitants d'aquests sistemes són, l'avaluació monocular dels pacients i la necessitat d'assistir a la clínica de baixa visió constantment per a una rehabilitació efectiva. El futur és la creació de nous sistemes d'avaluació binocular capaces d'avaluar característiques de visió excèntrica i poder realitzar exercicis de rehabilitació visual monitorats amb telemedicina.

Marco U Morales

19:20 – 19:40

Auditori L'Illa

Intel·ligència artificial en oftalmologia, medicina i quirúrgica

Es definiran els últims avenços i publicacions en el camp de l'oftalmologia: en la branca mèdica de diagnòstic, seguiment i pronòstic; en la branca quirúrgica com l'IA pot ajudar a l'optimització de la cirurgia, la formació i com serà el germen de la cirurgia robòtica.

Miguel Ángel Zapata

19:45 – 20:05

Auditori L'Illa

Aplicacions de la Intel·ligència Artificial en la nostra professió: On estem?Cap a on anem?

Iniciarem amb una breu introducció del moment històric en el qual vivim immersos, les nocions bàsiques per no perdre'ns en aquesta nova revolució tecnològica.

Seguirem amb com s'està utilitzant aquesta tecnologia en aquests moments en la nostra professió: òptica, optometria i oftalmologia. Veurem els casos d'ús actuals de machine learning per a la creació d'algorismes diagnòstics. Però també una diversitat d'aplicacions, que de manera transversal, tots anirem, poc a poc, introduint en el nostre dia a dia.

Acabarem tractant de visualitzar un futur pròxim probable, explorant les propostes que diferents grups d'investigadors i desenvolupadors estan realitzant a través dels seus projectes.

Elío Diez-Feijóo

20:05 – 20:25

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

9:00 – 9:20

Auditori L'Illa

Cap a una interacció cognitivoperceptiva en la rehabilitació amb IA

Natalie Carter Barraga en el seu mètode Mira i Pensa, ja en els anys 60, va integrar els processos cognitivoperceptius. Aquests principis es consideraven dominis diferents, sent la percepció un punt de contacte sensorial extern, mentre els processos cognitius eren un procés més sofisticat d'interpretació d'aquesta informació.

Els programes que s'estan desenvolupant per a rehabilitació amb intel·ligència artificial (IA) ofereixen una nova manera de treballar els aspectes perceptivocognitius, des dels més bàsics (discriminació de forma, grandària) fins als més complexos, on es produeix una integració de tots dos hemisferis i altres estructures cerebrals.

Avelina Hernández

9:25 – 9:45

Auditori L'Illa

Integració de l'IA en la pràctica optomètrica, baixa visió i rehabilitació

La integració de la Intel·ligència Artificial (IA) en la pràctica optomètrica té l'enorme potencial de revolucionar la professió i millorar l'atenció del pacient en múltiples àmbits, encara que és primordial comprendre que l'IA no pot reemplaçar els professionals, sinó incrementar les seves capacitats. Els òptics optometristes continuarem exercint un paper crucial en l'avaluació dels resultats generats per IA i proporcionant una atenció personalitzada als nostres pacients.

En el cas de les pacients amb baixa visió i pacients geriàtrics, l'evidència emergent en IA indica que la rehabilitació perceptiva pot produir una optimització de la resta visual, una transferència més àmplia a estímuls i tasques no entrenades i una major qualitat de vida i independència personal en les activitats de la vida diària (AVD).

Amarena Delgado

9:50 – 10:10

Auditori L'Illa

Vies de la percepció visual

Malalties de la màcula, del nervi òptic i neurodegeneratives afecten la funció visual i la qualitat de vida dels nostres pacients. És conegut, mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional, que existeixen canvis en el còrtex visual després de la rehabilitació perceptiva basada en programes d'intel·ligència artificial que millora les capacitats visuals i cognitives d'aquestes persones.

En què es basa la rehabilitació perceptiva? En l'aprenentatge perceptiu, que involucra no sols els ulls, sinó la via visual i l'escorça visual o V1, que és on es produeix la visió. Segons el nivell de complexitat, les capacitats perceptives poden classificar-se com a capacitats visuals “inferiors” i “superiors” interpretades en l'escorça visual per la via ventral i dorsal, respectivament, per tant, podem dir que la percepció visual és el procés d'interpretació i integració de la visió amb les altres parts del cervell.

Inclou dues vies cerebrals. En primer lloc, la via dorsal o via de l'on resideix el nostre sentit de l'orientació espacial, la percepció binocular, la fusió/profunditat, la ubicació, el moviment, la direcció del moviment i la velocitat dels objectes en l'espai. En segon lloc, la ventral o via del quin i el com, responsable de reconèixer objectes, colors, lectura i aprendre i la memòria prèvia dels objectes visuals.

Begoña Gacimartin

10:10- 10:25

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

10:30 – 11:10

Auditori L'Illa

Hackejant el sistema visual: Aplicacions i Reptes

Avui dia, estem començant a comprendre millor l'estructura i el funcionament del sistema nerviós, i això ens està permetent desenvolupar noves tecnologies per interaccionar amb el cervell humà. En aquest context existeixen ja dispositius electrònics que permeten controlar els tremolors de la malaltia de Parkinson i restituir l'audició en persones sordes, i la mateixa esperança existeix en el camp de la visió. Revisarem alguns dels avenços aconseguits en el desenvolupament de nous dispositius de visió artificial que puguin ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones cegues i/o amb molt baixa visió, i discutirem el paper de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial en aquest camp.

Eduardo Fernández Jover

11:10 – 11:20

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

11:20 – 11:50

Coffe break

11:50 – 12:10

Auditori L'Illa

Intel·ligència artificial a servei de persones amb discapacitat visual: Aiden

La visió per ordinador i la intel·ligència artificial en general poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb alguna mena de discapacitat visual. En aquesta xerrada introduirem dos treballs de recerca. En el primer, es presentarà una aplicació mòbil que permet calcular les distàncies a les quals es troba un obstacle davant d'una persona. Aquestes distàncies es calculen usant la cambra d'un mòbil. La persona rep informació de la posició dels obstacles mitjançant dispositius instal·lats en la seva nina. El segon projecte, Aiden, és el més nou. És una aplicació mòbil amb diverses característiques interessants per a persones amb discapacitat visual. Entre les seves funcionalitats està el poder fer una foto i que el mòbil descrigui la foto (per exemple, hi ha una camisa). També permet que l'usuari pregunti coses com: de quin color és la camisa? D'altra banda, és capaç de reconèixer diners (bitllets i monedes) i dir la quantitat que s'observa en la imatge. Finalment, proporciona un lector de codi de barres i lector de text mitjançant tecnologia OCR.

Miguel Cazorla

12:10 – 12:20

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

12:25 – 12:45

Auditori L'Illa

Noves tecnologies òptiques i intel·ligència artificial per al diagnòstic mèdic

En aquesta ponència presentarem els assoliments més recents del nostre grup de recerca (Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes – CD6, Universitat Politècnica de Catalunya – UPC) quant a noves tecnologies basades en òptica i intel·ligència artificial que permeten millorar el diagnòstic de diverses malalties, posant especial èmfasi en aquelles que tenen un paper rellevant en salut ocular i visió.

Meritxell Vilaseca

12:45 – 12:55

Auditori L'Illa

Ronda de preguntes

Espai destinat a resoldre dubtes i debatre sobre la temàtica tractada en les conferències

13:00 – 13:15

Auditori L'Illa

Discurs de clausura

caCatalà